Navatas
La tradició navatera del Cinca es remunta al segle XVI època en què trobem els primers testimonis d'aquesta perillosa professió. Aquest ofici no va patir cap evolució amb el pas dels anys. La lentitud i perillositat de la tasca juntament amb l'arribada a la vall dels primers camions de carbó i llenya van fer que s'extingís aquesta forma tradicional de transport. D'altra banda la regulació del Cinca i l'Ebre, amb la construcció de preses i pantans van fer inviable del tot aquest mètode de navegació.
La navata, és un antic de transport dels troncs de fusta de les zones productores de la muntanya a les serradores, situades a les parts baixes de les valls. El trajecte anava des del Pirineu fins a Tortosa a la Mediterrània.
Un cop picats i arrossegats els troncs amb els abrios (muls) des dels boscos, es baixava fins a la llera del riu i allà es construïen diverses Navatas. Es lligaven amb pals de sarja remullats i retorçats formant una espècie de bassa amb alguns rems davant i darrera per conduir la navata riu avall.
DESCENS ANUAL DE LES NAVATAS LASPUÑA-AINSA
Com a fet curiós cal destacar que en aquesta construcció no s'empra ni un sol clau.
Tot aquell que vingui i conegui de prop un riu a crescuda podrà comprendre el perillós que és fer aquests descensos en aquest tipus de transports. A això cal afegir que en aquells anys la majoria dels nabateros no sabien nedar. "La Cinca" (a la zona, el riu és femení), sempre ha estat vist pels habitants riberencs com un riu traïdor, com així ho recull la famosa cançó de la Orquestina del Fabirol "Cinca traïdora".
Font: pirineosordesa.com
